Divendres, 16 de juliol de 2010
Cada setmana un poema de Joan Maragall, el poeta modernista per excel·lència i que tots hem recitat alguna vegada o altra.
La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel. La vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentres pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afronotada... Però torna
i abaixa el cap a l'aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set... Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfa de llum, sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua.
(J. Maragall, 1893)
Tornar a llegir aquest poema m'ha fet emocionar. Recordo que una meva amiga de l'escola el va recitar (motl be per cert)en un festival de fi de curs. D'això fa tants anys!
(rocamora)
Jo també el recordo de l'escola, era una de les lectures intruductòries d'alguna lliçò, quina nostàlgia!
(Atzavara)
A mi, com tants d'altres poemes de Maragall, em recorda la mare, al cel sia. Ella me'ls recitava i me'ls va fer aprendre de cor. Des d'aleshores, no puc recitar-los sense emocionar-me profundament.
(Carla)
És un poema molt trist. Per st. Jordi el nens d'infantil 3 anys el van cantar rapejant.
(Laker Girl)
Devia ser molt divertit sentir rapejar a nens de 3 anys ! Fa poc em van filmar recitant-lo, per a un audiovisual que estem preparant. Només el coneixia per sobre i quan me'l vaig llegir més a fons per aprendre-me'l, em va agradar especialment.
(giralluna)