Aquest fragment de "la ginesta" forma part d'un poema més llarg titulat "Seguit de les vistes al mar" i que va publicar en un llibre titulat Seqüències. Maragall anava molt a Blanes i Caldetes i cada dia estava més enamorat del mar. La ginesta, és una planta típica del Mediterrani, quan floreix és tan vistosa que Maragall no es va poder estar de dedicar-li uns versos

Seguit de les vistes al mar
                I 
La ginesta altra vegada! 
La ginesta amb tanta olor! 
És la meva enamorada 
que ve al temps de la calor. 
Per a fer-li una abraçada 
he pujat dalt del serrat: 
de la primera besada 
m'ha deixat tot perfumat. 
Feia un vent que enarborava, 
feia un sol molt resplendent: 
la ginesta es regirava 
furiosa al sol rient. 
Jo la prenc per la cintura: 
l'estisora va en renou 
desflorant tanta hermosura, 
fins que el cor me n'ha dit prou. 
Amb un vímet que creixia 
innocent a vora seu 
he lligat la dolça aimia 
ben estreta en un pom breu. 
Quan l'he tinguda lligada 
m'he girat al mar, de cara, 
que brillava com cristall; 
he aixecat el pom enlaire 
i he arrencata a córrer avall.

Joan Maragall (1907)